PAOR, [PAHOR] s.
Por, impressió penosa de l'esperit causada per temor d'un perill real o imaginari.
V. pasor, por.
"E Dacia li fa pahor de aquell turment, e lo beneyt sent Jordi diu: -De axo me fas por?..." Ferrer, Vicent Quaresma 157, LII
"Pero, com Curial vees prop la derrera dea Hercules... e l vees vestit de la pell del leo ab aquella espaventable cara, hach molt gran por e nulls temps havia hauda pahor sino de Hector... e ara la hach d aquest." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 83
"Los munts capdals s aplanaran ab gran temor, les grans ciutats totes cauran per fort pahor." Cobles del Judici
"... e molts se atrevirien de prejudicar la, que per temor d aço no gosen. Car diu .j. proverbi que pahor guarda la vinya." Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.856, primera partida, XIX
| | |